Els que ja em coneixeu ja sabeu el que m'agraden les campanyes electorals. I no hi ha res millor que una gran campanya a les eleccions generals! Des de petit, sempre he guardat tota la propaganda electoral que els partits polítics enviaven als meus pares. Encara la conservo per casa! (si ho arriba a descobrir la meva mare m'ho llençarà tot...). Sense voler entrar en valoracions polítiques, sí m'agradaria fer una petita anàlisi de com veig la campanya des del punt de vista de comunicació.
Seguint la tendència dels últims anys, el PSOE (PSC també) han optat per una imatge gràfica molt moderna i el PP torna, un cop més, a estancar-se en el passat. Els cartells en tons d'aquell blau "feo" (que ni tan sols és el seu corporatiu!), les fotos d'estudi i els degradats passats de moda no tenen res a veure amb les fotografies natuals de Zapatero o amb la tipografia de pal sec i missatge directe del PSOE. Malgrat tot, el PP sembla que ha volgut innovar a l'entrada de la campanya, optant per unes fotos de Rajoy molt més fresques i naturals que les que feia servir fins ara. Coses positives del PP: el to directe i molt proper al carrer que transmet Rajoy, a diferència del to marcat per les emocions que pronuncia Zapatero. Tot i així, de cara a "captivar" a l'elector, és molt més important jugar amb les emocions que amb dades i amb discurs formal. També´ha estat positiva l'aposta del PP per les noves tecnologies (val la pena visitar el web especial del PP, o la campanya de telèfon mòbil que va posar en marxa fa unes setmanes en que Rajoy et trucava directament per demanar-te les teves propostes).
Centrant-nos en el debat del passat dilluns, tot i no ser un expert en aquestes coses, Zapatero va anar amb una imatge molt més natural i relaxada. El seu vestuari era modern (llaç de corbata gran, corbata curta, traje gris) mentre que Rajoy semblava mal assessorat. Poc a poc Rajoy va anar agafant confiança i el seu discurs es va fer més segur, potent i convincent. Però els grans errors polítics van ser parlar de les víctimes del terrorisme i la clausura del debat, una cutrada impressionant. Penso que Rajoy tenia guanyat el debat, però el va perdre en els últims minuts amb la història de la nena que volia ser feliç. Qui l'haurà assessorat perquè digui una cosa així? Per acabar amb el debat, destacar la gran solidesa mediàtica que té Zapatero (sempre mirant a càmera, sense que es notés que llegeix) a diferència de Rajoy (on mirava tota l'estona de reull?). En fi, encara queda molta campanya i molt per gaudir!
